Songline

Songline

Localització
Entitat territorial administrativa	Austràlia

Dins la creença de l'animisme dels aborígens australians, una songline (línia cantada), també anomenada pista de son, és un dels camins a través de la terra (o de vegades el cel) que marca la ruta seguida pels "éssers creadors" durant el Temps dels somnis.^[1] Els camins de les songlines són recreats i fixats en cançons tradicionals, històries, dansa i pintura.^[2]

Una persona sàvia és capaç de viatjar repetint les paraules de la cançó, que descriuen la ubicació de punts de referència, basses i altres fenòmens naturals. En alguns casos, es diu que els camins dels éssers creadors són evidents per les seves marques, o petrosomatoglifs, a la terra, com grans depressions a la terra que es diu que són les seves petjades.

Al cantar les cançons en l'ordre adequat, els indígenes podien recórrer grans distàncies, sovint viatjant a través dels deserts de l'interior d'Austràlia. El continent australià conté un extens sistema de songlines, algunes de les quals són de pocs quilòmetres, mentre que altres travessen centenars de quilòmetres a través de terres de molts pobles indígenes diferents, pobles que poden parlar idiomes molt diferents i tenir tradicions culturals diferents.

Atès que una songline pot abastar la terra de diversos grups amb idiomes diferents, es diu que parts de la cançó contenen també idiomes diferents. Els idiomes no són una barrera perquè el context melòdic de la cançó descriu la naturalesa de la terra sobre el que parla la cançó. Escoltar el cant de la terra és el mateix que caminar sobre aquesta cançó observant la terra. Cada frase de cada cançó és una referència al mapa.^[3]

En alguns casos, una songline té una direcció particular, i caminar de manera incorrecta al llarg d'una songline pot ser un acte sacríleg (per exemple ascendir l'Ulurú quan la direcció correcta és anar cap avall). Les persones aborígens tradicionals conceben totes les terres com a sagrades, i les cançons s'han de cantar constantment per a mantenir la terra "viva".

Molyneaux i Vitebsky observen que els Esperits dels Somnis "també dipositaven els esperits dels nens no nascuts i determinaven les formes humanes" establint així la llei tribal i els paradigmes totèmics.^[4]